La llibertat del(s) Camp(s)

Evidentment, no sóc jo, sinó el senyor Camps.

Abans de res us volia dir que fa una setmana vaig fer els 5 mesos i d'ells, un amb la Bet!

Em faig gran i mica en mica es va notant amb el que us vaig escrivint. Cada dia m'acostumo més a aquesta bona vida domèstica. A l'únic que no m'acostumo encara, és a les converses de les persones. Parlen de moltes coses i tots alhora, amb un estil una mica italià o mediterrani, com ells mateixos diuen i no sé perquè.  Tant poden estar tractant sobre futbol, com sobre política o religió.

L'últim dia us explicava que en aquestes converses que tenen els humans, havia sentit com es parlava de l'Iñaki Urdangarín i el cas Nóos i que us en parlaria la propera vegada que em proposés explicar-vos alguna cosa. No queda gaire bé incomplir allò que es promet fer, però em sembla que hi ha un altre cas que mereix la meva atenció, i la de tots: la vessant valenciana del cas Gürtel.

Perdoneu que faci un parèntesi: per què posen noms tan complicats els policies i els jutges? És que tots han de portar algun accent, dobles lletres i dièresi? La Bet ara m'està dient que semblo el diputat català del Parlament espanyol per ERC, el senyor Joan Tardà. I m'explica que, apart de posar noms curiosos als casos, el de l'Urdangarín es diu "Noós" per l'Institut que presidia el duc de Palma; i "Gürtel" perquè és "Correa" en alemany, el nom del líder de la trama de corrupció vinculada al PP.

Doncs bé, el cas que aquesta setmana ha centrat totes les mirades és el cas Gürtel al País Valencià, el conegut judici dels "trajes" que Francisco Camps (Paco en la intimitat) es deixava fer i regalar a canvi de fer favors a l'esplèndida empresa de Correa concedint-li contractes amb l'Administració, prescindint dels procediments i tràmits habituals. Al senyor Camps li regalaven vestits, sabates, cinturons... Al senyor Ricardo Costa (que deu tenir algun problema a la boca que fa que quan parli no se l'entengui) un rellotge, 100 "gramitos" de caviar... I a la més fina de totes, a la senyora Rita Barberà, bolsos i més bolsos pel simple fet de ser alcaldessa.

La qüestió és que tot i haver-se escoltat les converses telefòniques entre ells demanant regals i prometent favors; tot i les declaracions del sastre a qui s'encarregaven els vestits de Camps; tot i les factures de les botigues on es compraven alguns d'aquests presents; tot i el conjunt de les proves, un jurat popular ha dit que no poden determinar que Camps i Costa siguin culpables dels càrrecs que els imputaven. Argumenten que el que realment semblen demostrar les proves és una relació comercial entre Correa i els senyors C&C. Que curiós que dos polítics influents tinguin relació comercial amb empreses a qui després concedeixen contractes a través de l'Administració, no trobeu? Però vaja, no m'estranya gens la decisió del jurat, si es diu popular! Que aquest jurat no queda prou clar que era del Partit Popular si el seu nom mateix ja ho diu? Per què haurien de considerarlos culpables si són del mateix carro?

Em corregeix la Bet. Jurat popular no és un jurat format per gent del PP, sinó que es tracta de 9 ciutadans elegits a l'atzar per emetre un veredicte en relació a un cas determinat. No poden participar en tots els judicis que es celebren, sinó només en procediments per delictes concrets. Aleshores, si no formen part del PP com em pensava, com poden haver emès un veredicte de no culpables? No ho entenc.

Torna a venir la Bet per dir-me que es veu que tots eren ciutadans valencians, on el PP guanya gairebé sempre, aconseguint la majoria absoluta, que cada vegada és més àmplia. Això últim ja no em deixa dubtes. Simpatitzants amb el partit dels senyors Camps i Costa ho devien ser una estona. Què en penseu?

Amb aquest veredicte, doncs, el Jutge del cas ha de dictar la sentència. Una resolució que, sens dubte, i en la línia del que va votar el jurat, aixecarà polseguera.

No ho trobo gaire normal que actuar al marge de la llei i pel propi interès d'un mateix, ocupant un càrrec de molt poder i valent-se d'aquest, algú quedi impune. El més lògic seria que aquests senyors lladres acabessin a la presó, no? Doncs en aquest lloc on he nascut, les coses no funcionen així. Sóc un gos de 5 mesos i el que no comprenc és com encara s'estranyen quan la resta d'Europa se'n riu d'Espanya i, de retruc, de Catalunya. Perquè deixeu-me que us digui, a la meva nació, la catalana, aquestes coses també passen. Sinó, ja us explicaré algun altre dia el que van fer els senyors M&M: Millet i Montull.