dissabte, 21 d’abril del 2012

Un clàssic és un clàssic


Han passat moltes coses aquest últims dies. El Rei se'n va anar de cacera d'elefants a Botswana i des d'aleshores tinc malsons i somio que ell i el seu nét Froilà intenten matar-me d'un tret; el govern argentí de Cristina Fernández de Kirchner ha expropiat el 51% d'YPF, deixant a Repsol fora de joc en la seva filial, de la qual n'ostentava el 57,4% del capital; arran d'això, la prima de risc del deute espanyol ha pujat fins a límits impensables i la borsa ha baixat als poc més de 7.000 punts;  la instrucció del cas Noós segueix endavant i avui havia de declarar l'exconsellera de sanitat, Marina Geli. I més històries per no dormir.

Però avui no escric per donar-vos la meva visió de l'actualitat d'aquests dies, sinó per dir-vos que avui viuré el meu primer Barça-Madrid!

Sí amics, ha arribat el dia. El clàssic ja és aquí i jo ja m'he enfundat la samarreta del meu equip des de primera hora del matí. A veure si la derrota contra el Chelsea no ens treu la força i les ganes de lluitar de les quals aquest Barça pot presumir.

Visca el Barça i visca Catalunya!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada