Bon raïm!

Feliç 2012!

Efectivament, avui comença l'any 2012 de la nostra era i, com que tot s'ha de celebrar, això no serà menys! La festa que es coneix com de Cap d'Any s'inicia la nit abans fent un sopar amb la família o els amics. A Espanya diferencien entre la "Nochevieja" i el dia 1 de l'any. És curiós això de dir-li així. Em fa pensar en una senyora gran, gran, gran, gran...! Una velleta de cabell blanc i un bastó, tota encorvadeta.

Després de sopar i beure (a vegades els humans quan beuen alguns tipus de begudes es posen tontos, graciosos i riallers i no hi ha qui els aguanti; aquests dies de festes se'n veuen molts d'aquests simpàtics), és l'hora de preparar el raïm. Se'n posen 12 per humà (es veu que els humans tenen un altre nom que els identifica també: persones). I a continuació es posen a disseccionar-lo. Em vaig quedar ben parat quan els vaig veure asseguts a taula concentrats en fer-los una autòpsia als pobres grans de raïm. Crec que no havien mort assassinats, però ells ho seguien fent: els treien la pell a tires (quin mal!), els obrien per la meitat, i després els treien uns pinyols ben petits de dins. Més que una autòpsia, en aquell moment em semblava que els feien una lipossucció, però jo no els veia pas grassos, és que són i han de ser rodons.

Tanta curiositat em va despertar que la Bet se'n va adonar i em va dir que això ho feien per poder-se'l menjar més depressa i així fer totes les campanades. Aquí ja m'havia perdut del tot. I és que el raïm no se'l menjaven després de fer tota aquesta feinada, sinó que s'esperaven 12 segons abans de les 12 en punt per menjar-se-les davant el televisor! I tots de cop gairebé! Dong-raïm, dong-raïm... I així fins a 12. Si no mastegues ràpid se t'acumula el raïm a la boca i no pots acabar-te-les totes i si això passa, diuen que no comences bé l'any, o que no s'acompliran els teus desitjos pel nou any. Així doncs, tots a córrer a cruspir-se els grans de raïm quan toca. Hi ha que si no se'ls pela, ja se'ls pot posar tots d'un en un a la boca, ja... Que després no pot empassar-se'ls perquè entre la pell i els pinyols no hi ha qui ho faci. I tot el suquet del raïm regalimant per la boca. Vaja, una imatge esperpèntica, realment. Sort que no ho he vist! Però ja deu tenir gràcia veure els humans amb la boca plena de raïm com un hàmster desitjant-se bon any, fent-se petons i abraçades...!

Doncs resulta que l'entrada al nou any es tradició celebrar-la així a Catalunya i al país veí. Una manera ben estranya oi? Abans que siguin les 00:00:01 hores del dia 1 de gener del nou any, es mengen els grans de raïm un en un coincidint amb les 12 campanades que marquen les 00:00:00. I després de tot això, a seguir amb la festa!

L'endemà, o sigui avui, la família es torna a reunir al voltant de la taula per dinar, tot i que no fan tan bona cara com als altres dinars de Nadal i Sant Esteve, com tampoc tenen tanta gana. El que sí que tenen és una cosa que es diu ressaca, que es veu que ve acompanyada de mal de cap i malestar general. Com una grip però sense ser vírica.

Per acompanyar-los en un dia més aviat de sofà, també m'hi poso una estona (com a la foto). Apa, que acabeu de passar un bon dia i que tingueu un bon any nou!

Llepadetes!