Punt i final a les festes i dietes miraculoses

La joguineta que em van portar els Reis

S'acaben les festes ara que ja han passat els Reis; encara que si et cases amb un príncep o una infanta, diuen que la festa dura la resta de la vida mentre hi segueixis casat. Només cal veure i comparar el duc Urdangarín i el senyor de la capa, també conegut com Jaime de Marichalar.

Ses Magestats els Reis Mags són tres senyors molt grans que en saber que havia nascut Jesús (el nen nascut el 25 de desembre que us comentava aquí), el van anar a veure a l'establia de Betlem on Maria i Josep havien decidit passar la freda nit de desembre. Com que quan un va de visita a casa d'algú, és costum portar algun detall a l'amfitrió, els Reis van portar or, incens i mirra al nen Jesús. I això és el que fan d'ençà d'aquella nit el dia 6 de gener de cada any. Però porten regals diversos tant als més petits com als més grans. I si algú no s'ha portat bé, li porten carbó. Els Reis han passat per casa la Bet i m'han portat un peluixet fet de ganxet. I amb els Reis, adéu a les festes.

Punt i final al Nadal i a casa només sento parlar de dietes.

Les dietes serveixen per aprimar-se. Clar, no m'estranya que en parlin, si durant aquests dies que porto a casa i que han coincidit amb Nadal, no saben fer altra cosa que reunir-se al voltant d'una taula plena de plates i plates d'exquisiteses. Es deuen haver engreixat, i ara toca treure aquells quilets de més que tant molesten menjant menys, més equilibrat i apuntant-se a un gimnàs. És curiós com tot i sabent que hauran de fer-ho, per Nadal les persones no paren de menjar i beure. Un contrassentit. Ja s'acostumaran als àpats lleugers del dia a dia? Ja podran amb tots els propòsits fets per l'any nou i passar a menjar com els ocellets?

El que em fa molta gràcia és que tothom en coneix alguna (de dieta): "jo vaig provar la del Dukan i en dos setmanes perds 10 quilos". Miracles que no tenen explicació. De dietes n'hi ha de tots tipus i colors. Una de monotemàtica en què durant el dia només menges un aliment: pinya, préssec, taronja. Una altra que va de prendre-s'ho tot líquid, res de sòlid: fora carn i vinga sopes i sopetes. Quin avorriment. Ara, que si volen, jo els ofereixo la dieta Su, tota a base de pinso (molt coneguda i poc apreciada entre els gossos). Això sí que és avorrit, monotemàtic i ni guanyes ni perds, et mantens. Potser que com el senyor Dukan (que es veu que vol que apugi nota el fet d'estar prim a França), ho proposi com a miracle per estar com una tal Heidi Klum.

De dietes no en tindran molts alcaldes d'Ajuntaments catalans com l'alcaldessa de Sant Cugat. Ho vaig sentir l'altre dia comentar al menjador (això de no tenir dietes també ho fan alguns polítics que van a un lloc on es parla -Parlament-). Que estrany que no es posin a dieta, no? Potser són d'aquells que no s'engreixen mai. I perquè aleshores diuen que renuncien a les dietes per estrènyer-se el cinturó, quan això es fa quan es perd pes? Potser és que els polítics ben bé no saben què diuen? A casa mai en sento parlar bé d'aquests senyors que només fan que parlar. I és que deu cansar que tot el dia et diguin coses per dir, sense realment voler dir res. Política...! Així acaben les frases a casa quan tracten sobre ells. I si la dieta l'apliquem a la política? Menys política per més polítiques. Ui, la Bet em diu demagog. No sé què vol dir.