dissabte, 24 de març de 2012

A la perruqueria o el David Beckham dels cans

La foto que em van fer a la "pelu" recent acabat de rentar, tallar i pentinar.
Aquest dijous passat, coincidint amb el dia que feia 7 mesos, vaig estrenar-me anant a la perruqueria dels amics de TECACAN: el Pere, la Meritxell i la Mireia.

Estic molt content dels resultats. El pèl em brilla i és ben blanc, com a mi m'agrada. No tinc ni un nus i el tallat és perfecte. Vaja, que si m'hi acostumo m'hi veurà molt la Mireia a la "pelu"; m'hi aficiono?

Sabent que hi havia d'anar, vaig voler veure i sentir com és anar a la perruqueria. I la Bet, que sempre que hi passa per davant em fa saludar les nenes del Querol, m'hi va fer entrar. És tan curiós!

Només entrar de seguida et trobes a una sala ben grossa plena de miralls. Com la que hi ha al Tibidabo, però sense veure't ni més alt, ni més prim, ni més gras, ni més baixet; simplement et veus tal com ets. Quan entres, amb un pentinat més d'anar per casa, i quan surts, espectacular.

A cada mirall un tocador amb els seus calaixos plens de raspalls i pintes. Ah, i una cadira gegantina que puja i baixa com un mini ascensor. Les senyores que s'hi asseuen es van mirallant i no se n'adonen, però mentre es miren, fan cares. Hi ha qui es fa la seriosa i arruga el front i les celles i es remena el cabell; és tan graciós observar-ho!

En fi, que això de posar-se guapo i arreglar-se és tot un món. No em desagrada. Potser això és símptoma que sóc un gos metrossexual, el David Beckham dels gossos. I sinó, mireu quin posat al Querol, preparat perquè em rentin el cap.

Llepadetes perfumades!

Al Querol, la "pelu" per humans, homes i dones, on va la Bet. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada