Bon Nadal!

Una salutació amb la poteta per desitjar-vos bon Nadal!

Avui diuen que és Nadal, ahir la nit de Nadal i demà Sant Esteve. Són dies en què la família es troba a casa o a d'altres llocs i s'estima (o alguns, ho intenten). No acabava de saber què volia dir, però la passada nit vaig parar l'orella i durant el dia avui m'he assabentat de més.

Es veu que aquests humans tenen tradicions. Són costums ancestrals, de fa molts i molts anys, que es van instaurar un dia i allà es van quedar. Estan relacionades amb fets històrics, naturals i divins (o llegendaris, depèn d'on ens trobem). Històrics perquè la història de cada país determina aquestes tradicions; naturals perquè resulta que a vegades coincideixen amb canvis d'ordre natural com una paraula estranya d'hivern i estiu... Els solsticis, ara m'ha sortit! I divins, perquè en alguns països s'hi celebra el Nadal com a dia en què va néixer un nen humà, que era fill de Déu i la Verge Maria i tenia un pare adoptiu que es deia Josep; i una cosa que no acabo de comprendre, i és que aquest nen és alhora el seu pare Déu i l'Esperit Sant (un colom blanc com jo que el dia de Pentacostes va posar unes llegües de foc sobre uns senyors que es feien dir apòstols). En Jesús (el nen que va néixer el dia 25 de desembre) no hi creuen tots els països i per això el Nadal té diferents significats arreu del món.

Visc a Catalunya (a casa ho diuen molt això, però pronunciat tot junt; la Bet m'ha explicat alguna cosa, però ja us en parlaré més endavant). Per això parlem en català i tenim algunes costums típiques quan és el dia o la nit de Nadal: caguem el Tió. És un tronc gruixut que té cara, ulls, boca i nas i porta un barret molt curiós que es diu barretina. El Tió, com tots nosaltres, té les seves necessitats i en comptes d'anar al lavabo com els humans o al carrer com jo, ho fa dins de casa i quan li dónes uns bons cops de bastó. No acabo d'entendre com pot tenir-ne ganes mentre li van clavant cops i van cantant ben alt... Vaja, jo no podria, em desconcentraria! I el més gros de tot sabeu què és? Que caga regals! Mireu si és generós, que el van bastonejant i els regala coses!

Doncs bé, fora del meu petit país, a les Espanyes i d'altres llocs més lluny d'aquí, el Tió no existeix. Tenen el Papà Noel o Santa Claus. És un senyor gran, de cabell i barba blancs i llargs arrissats, força grassonet i que va vestit de color vermell carmí i un gros cinturó negre que li aguanta la gran panxa que té. Porta un barret també vermell amb una borla blanca i un sac ple de joguines i regals.

A mi el Tió em va cagar un pot on tenir el meu pinso ben conservat. I ara ja espero veure què tocarà fer demà, que a Catalunya és festa! Se celebra Sant Esteve i sempre dinen la gran família del pare de la Bet, que té deu germans! Més que jo!

En fi, que me'n vaig a fer nonetes que les festes em deixen esgotat! Que acabeu de passar unes bones festes de Nadal!