dijous, 22 de desembre de 2011

Tinc una família nova amb humans!

Aquest sóc jo, el Floc.

Hola a tots!

Avui que estreno família, he pensat que seria interessant obrir un blog on anar-hi recollint tot el que em passa amb ella. Què us sembla?

Com haureu vist a la presentació que faig al marge dret de la pàgina (ui, que tècnic que puc arribar a ser), sóc un gos bichon maltès(o gosset, més ben dit, perquè ara mateix peso 2 quilos i 200 grams i no crec que quan sigui gran en pesi més de 4). Vaig néixer el passat 22 d'agost de 2011, o sigui que tinc gairebé 4 mesos.

Us deia que avui he tingut la sort d'anar a parar als braços d'una gent que no s'assembla a la meva. No tenen tant pèl com jo, només al cap i pels ulls. On no tenen pèl hi porten una espècie de capa que en diuen roba per amagar una pell que no té gaire pèl i que és molt fina. Encara no he gosat llepar-los-hi gaire, perquè no els conec, però sembla que ho ha de ser. Són molt grans i alts i caminen amb dues potes i prou. No sé com s'ho fan per aguantar-se així tanta estona, la veritat. Si jo ho provo caic, sempre necessito aguantar-me amb alguna cosa. Ah, i les potes que no tenen a terra tenen uns dits molt llargs que tot ho toquen. No em deixen d'acariciar. Sort que m'encanta!

Em sembla que en diuen humans d'aquesta meva família. Bé, teòricament m'ha adoptat la Bet, però no sé per quin motiu, després de passar l'estona movent-nos sense caminar cap de nosaltres, he anat a parar a una casa on hi ha molta més gent. Tres més són humans com la Bet (la Tere, el Joan i l'Ia) i els altres tres són més semblants a mi, peluts i parlen el mateix idioma que el meu. Són el Crack (un Yorkshire Terrier), amb qui hem tingut un feeling mutu des de l'inici; el Pitch (també Yorkshire Terrier), que s'ha estranyat molt en veure'm i em sembla que no em vol gaire i està gelós; i el Boss (un Border Collie), que com el Crack, ha estat molt amable i m'ha donat una bona benvinguda.

Estic molt content i em sembla que m'hi adaptaré depressa. Tinc un jardí que m'encanta i hi puc córrer molt. El problema és que a la meva nova llar hi ha moltes escales i encara no les sé ni pujar ni baixar. A veure si n'aprenc ràpid i em faig l'amo i senyor! Tot i que he sentit que no m'hi quedaré sempre ni gaire a aquest lloc. Està a Matadepera i la Bet em sembla que vol anar a viure a Terrassa. Ai, la qüestió és que encara no sé gaire què vol dir tot això, però m'hi trobo molt bé!

Com que ha estat un dia molt llarg i ple d'emocions, en el que fins i tot m'han portat al veterinari (això ja ho coneixia), ara tinc molta son i se'm tanquen els ulls. Així doncs, me'n vaig a dormir i a descansar. No abans de dir-vos que a partir d'ara us aniré explicant les meves aventures i la meva vida gossa aquí.

Moltes llepadetes carinyoses. Guau!

2 comentaris:

  1. que macu!!
    llepadetes carinyoses per tu també!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Nitta! Tens un blog molt mono i unes mans privilegiades! Estàs feta una maNITAs i una cociNITAs! ;D

    ResponElimina