dijous, 29 de març de 2012

La son i la vaga



Avui una imatge val més que mil paraules.

Passen 30 minuts de les 12 de la nit i gairebé tothom dorm. És hora de tenir son, de fer l'enèssim badall, de caure rendit als braços de Morfeu i en un sospir plantar-se a l'alba i matinar. I això faig jo, escric unes últimes ratlles abans que el cap em caigui sobre el teclat perquè demà és dijous i el despertador sona ben d'hora.

Hi ha qui fa una bona estona que ronca (o respira fort, com diuen les fèmines) i també hi ha qui no pot conciliar el son. O bé perquè és insomne per naturalesa, o bé per necessitat o per obligació. I avui, estimats lectors, potser la raó d'aquesta falta de son d'alguns la podem trobar en què la son ha decidit fer vaga i no arriba ni arribarà quan sol fer-ho.

Sí. Ja hi tornem a ser amb un singular dia 29; però aquesta vegada té el torn el mes de març. I és que els sindicats del país han convocat una vaga general pel dia que ha arrencat fa uns minuts.

Caos o tranquil·litat? Efectes positius o negatius? Això sempre depèn des del cantó que es miri, diuen. Per sobre de tot, caldrà respecte, tant als drets dels que volen treballar, com dels que volen exercir el seu dret de vaga.

Tolerància com la que intento mostrar aquí, creient fermament que és moment de treballar molt per tirar endavant. Sinó, mireu-me, cansat, adormilat, teclejant unes línies des del meu portàtil intentant que el cap no em caigui sobre les lletressssssssssssssssssssssssssssssss

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada